Cunescion miec i culaburadëures dl Ufize per i lëures publics y si ncëries
Tl’enes passedes sons stac a crì i culaburadëures dl Ufize per i lëures publics, n ufize plutosc nuef. Nia da giut tucovel mo adum cun l ufize tecnich. Ma davia che l scrì ora di lëures publics ie deventà na cuestion for plu y plu cumplicheda y zitia fovel de bujën de persones spezialisedes te chësc ciamp. Ti on fat n valguna dumandes ai culaburadëures: l geometer Wolfgang Mussner, Irene Malsi- ner y Nicole Demetz.
Da tan de ani laurëis’a bele per l Chemun de Urtijëi?
Irene Malsiner: Ie é scumencià tl 1989 a lauré tl secretariat dl Chemun de Urtijëi. Danterite sons stata a cësa cun i mutons. Canche é scumencià ne n’ans mo degun computer. Scrijan cun la mascin da scrì sun l papier de ciarbon. N bel di iesi pona ruvei cun l prim computer. Nëus l on puchenà ora y on scumencià a lauré, se mudan ju, ajache messan se l spartì de doi. Śën sons da 17 ani incà tl ufize per l frabiché.
Nicole Demetz: Ie é scumencià tl agost dl 2019 tl ufize tecnich y dal 2021 sons a mez tëmp nce tlo tl ufize per i lëures publics.
Wolfgang Mussner: Chëst ann iel mi trëntejim ann che lëure sciche geometer per l Chemun de Urtijëi. Al scumenciamënt fovel plu scëmpl a frabiché, tl chemun univel de plu proiec y de gran proiec. Cun l tëmp ie dut deventà plu cumplicà y l ie for plu y plu burocrazia. Plu da giut me cruziovi datrai nce de proieté velch per l Chemun, sciche per ejëmpl la plaza de San Durich. Al didancuei ne restel plu degun tëmp per de tei lëures, ajache per uni proiet iel da fé scialdi de plu papieresc.
Ciuldì vën pa i zitadins tlo te vosc ufize?
Irene: La jënt vën tlo da nëus sce l ie na lum de streda rota, sce i urta a zaré via i cabli dal strom canche i frabica o sce l vën slargià na streda de chemun y i uel ti cialé ai dessënies. Nëus se cruzion de duta la nfrastrutures publiches.
Cie uel pa chël dì? Ciunes ie pa chësta nfra- strutures publiches?
Nicole: Ie me cruzie dantaldut dla manutenzion di frabicac dl Chemun. Iló iel per ejëmpl la scolines, la scola elementera y mesana, la cëses de cultura, la cësa di carabinieri, la cësa de chemun, l magasin de chemun y nsci inant. Ie feje i cuntrac cun i artejans y cun chëi che cëla do i mplanc y nsci inant.
Wolfgang: Ie son l respunsabl di lëures publics dl Chemun de Urtijëi. Ie me cruzie de scrì ora i lëures publics y de dé ora la ncëries per i lëures do che i ie unic dac pro dala jonta. Nsci sons suvënz sun i cantieres a cialé do che i lëures publics vede inant y vënie fac sciche l toca. Fajon uni ena sentedes cun i tecnicri y i lauranc di cantieres. L plu mpurtant, canche n frabica, ie pensé danora, ajache uni mudazion porta a de majeri custimënc y tëmps plu lonc.
Irene: Ie me cruzie di scioldi che giapon dal’UE per lëures tl ciamp dl’efizienza energetica. Ma l gran lëur ie chël de scrì ora i lëures publics, cossa che feje deberieda cun Wolfgang. Do che l’aministrazion fej ora cie che l ie avisa da fé, scrijons nëus ora i lëures per crì n tecnicher, na firma de artejans o d’auter. Sce l se trata de n lëur cun n cu- stimënt sëura i 40.000 € pona messons fé na bandida per n cuncors publich. I avisc de chësta bandides vën for publichei sun l portal dla provinzia y nce sun la banca dac online statela “BDAP”. L ie de bujën de garantì na cërta trasparënza, acioche l ne vënie nia trapulà.
Nicole: L ie drët che l vënie cialà do avisa, ajache nëus tulon ca i scioldi de duc i zitadins. Wolfgang: Cialon nce for do avisa la contes che l Chemun muessa paië man man che i lëures va inant, per capì sce l ie bën unì fat dut y sce les ie drëtes.
Iel pa nce vel’ deficultà te chësc lëur?
Irene: Sci sambën ne n’iel nia for saurì. Ultimamënter ie i priejes dl frabiché jic su. Truepa firmes che se ova bele tëut su o scumencià a fé cër lëures per l Chemun à messù adaté l priesc ala cundizions nueves. Abiné ca i scioldi per paië chisc majeri cu- stimënc ne fova nia for saurì.
Wolfgang: Ti ultimi tëmps ons nce abù defi- culteies a giapé ca l material per i lëures publics.
Cie ve sà pa l plu bel de vosc lëur?
Wolfgang: Sce i lëures vën fac sciche l toca y purtei a n bon fin zënza de gran cruzies, sce i ie de utl per i zitadins, chël me dà bën na cërta sudesfazion.
Irene: L me sà bel che posse me urganisé nstëssa l lëur y ti sté do ai proiec dal scumenciamënt nchin ala fin.
Nicole: A mi me sal bel che l ie for na cërta mudazion, l lëur ne n’ie l mei medemo.